Quan vaig imaginar que l’úter és com la terra

Fa molt temps vaig llegir uns documents sobre la medicina tradicional índia o Ayurveda i deien que com més conegui l’ésser humà a la natura més pot conèixer-se a si mateix. Això ho he tingut en compte des de llavors i vaig intentant observar la natura per a conèixer més el que som. Això ho he tingut en compte des de llavors i vaig intentant observar la natura per a conèixer més el que som.

Un dia estudiant el procés de reproducció de la planta de la carabassa vaig veure una similitud molt bonica entre la manera de reproduïr-se de la planta i la manera de reproduïr-se de l’ésser humà. En particular vaig trobar una similitud entre l’úter i la terra. En particular vaig trobar una similitud entre l’úter i la terra.

La carabassa és una planta que té flors femenines i masculines. Dins de la flor femenina es troben uns òvuls que poden ser fecundats pel pol·len de la flor masculina. Si són fecundats comença el procés de creació d’unes llavors i un fruit, una carabassa. Aquesta carabassa recobrirà i protegirà les desenes de llavors fecundades. Aquesta carabassa recobrirà i protegirà les desenes de llavors fecundades.

Esta sAquesta llavor ja fecundada podrà ser sembrada en la terra per tornar a crear una altra planta.

Mentre reflexionava sobre això vaig pensar que hi havia alguna cosa semblant amb l’òvul de la mamífera humana dins dels seus genitals interns. En el nostre cas quan l’òvul està fecundat per un espermatozoide serà “sembrat” o implantat a l’úter per tornar a crear un altre ésser humà. .

Vaig imaginar llavors que l’òvul fecundat de la dona és com una llavor, que una es “sembra” a l’úter i l’altra ho fa en algun lloc de la terra.

Vaig imaginar que l’úter és com la terra, en el primer es creen els éssers humans mentre que la segona és el lloc on floreixen les plantes i creixen els arbres. Quan vaig fer aquesta relació vaig sentir una alegria, una emoció. Com si una comprensió es donés en mi…quin bon consell em va donar l’Ayurveda, quina raó tenia! Com més observo la natura més conec el que soc.